Era fill de Manuel Folguera i Duran. Físicament discapacitat, abocà a la literatura una intel·ligència i una cultura excepcionals. En el seu llibre bàsic, Les noves valors de la poesia catalana (1919), partint de les escoles maragalliana i mallorquina, jerarquitza els poetes que configuren l'escola noucentista. Fou una de les figures del grup de La Revista de Josep Maria López–Picó, i alhora impulsà els primers assaigs de l'avantguarda a Catalunya: col·laborà a Trossos i Un enemic del Poble, i divulgà els noms internacionals d'aquell corrent. Com a poeta assajà un simbolisme intimista, amb l'empremta de Josep Carner i, alhora, algun ressò de Filippo Tomasso Marinetti: Poemes de neguit (1915) i El poema espars (1917). Pòstumament, sortiren Poemes (1920), Articles (1920), Traduccions i fragments (1921) i Cartes a Claudi Rodamilans.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Folguera_i_Poal
Crític literari i poeta
(Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 1893 - Barcelona, 1919)

Incapacitat físicament, va abocar a la literatura una cultura i una intel·ligència excepcionals. Fill de Manuel Folguera i Duran, va escriure en diverses revistes especialitzades, on va analitzar i divulgar els poetes del seu temps, catalans i estrangers, al mateix temps que impulsava els primers assaigs d'avantguarda a Catalunya. També va publicar reculls de poemes seus: 'Poemes de neguit' (1915) i 'El poema espars' (1917).
http://www.uoc.edu/lletra/especials/folch/folguera_bio.htm