Francesc Fontanella i Garraver, escriptor i sacerdot, va néixer a Barcelona el 1622 i va morir a Perpinyà entre el 1682 i el 1683.

Estudià dret i aconseguí el títol en Dret Civil i Canònic el 1641. Fins el 1652 va viure una vida noble a Barcelona i va començar a escriure poesia amorosa. Es va comprometre políticament i va redactar les seves dues obres dramàtiques: Tragicomèdia d'Amor, Firmesa i Porfia (estrenada cap al 1642) i Lo desengany (1651). Tots dos són textos al·legòrics, amb alguns elements pastorils. La seva poesia era més madura: va canviar el pseudònim afrancesat Gilet pel pastoril Fontano i va assolir la qualitat amb els sonets dedicats a la mort de la seva primera dona. Cal destacar A la mort de Nise.

Fontanella prové d'una família important en la política francòfila de Catalunya. El seu pare, Joan Pere Fontanella, va ser Conseller en Cap l'any 1641 i jurisconsult.

Fontanella lluità a la Guerra dels Segadors contra Castella i fou superintendent d'artilleria en la batalla de Montjuïc l'any 1641 (Miró 9). Viatjà al congrès de Münster amb el seu germà, Josep Fontanella, l'ambaixador de la Generalitat a França. El 1652, arran de la derrota de la Guerra dels Segadors, fugí a Perpinyà on va iniciar una vida totalment diferent: la mort de la seva segona dona va fer que ingressés a l'orde dominicà i esdevingués sacerdot. La seva poesia va canviar el tema amorós pel religiós i l'eufòria pel pessimisme.

El seu estil és típic del barroc europeu, i amb Vicenç Garcia i Josep Romaguera, és un dels poetes més importants de la Decadència o l'Edat Moderna a Catalunya.
Fontanella, Francesc. Amor, Firmesa i Porfia, dins Teatre barroc i neoclàssic de - i Joan Ramis i Ramis, a cura de Maria Mercè Miró i Jordi Carbonell, pròleg de Giuseppe Grilli. Edicions 62 i La Caixa, MOLC 90.
Fontanella, Francesc. Tragicomèdia Pastoral d'Amor, Firmesa i Porfia.. Lo Desengany. Poema dramàtic Edició crítica a cura de Maria Mercé Miró. Barcelona, Institut del Teatre, 1988.
Francesc Fontanella. Antologia poètica. Edició a cura de Maria Mercé Miró. Barcelona: Curial, 1998.
Francesc Fontanella: una obra, una vida, un temps. A cura de Pep Valsalobre i Gabriel Sansano. Girona, Edicions Vitel·la, 2006.
Rossich, Albert. “La mort de Francesc Fontanella: A propòsit d’una falsa atribució,” Revúe des Études Catalanes 4 (2001): 87-100.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Fontanella
(Barcelona 1610/20 - Perpinyà, 1680/85)
Pertany a una família molt compromesa en la política durant la guerra de Separació de Catalunya. Estudia Dret. Pren part molt activa en la defensa de Barcelona durant el setge de 1652 i per això ha d'emigrar a Perpinyà. L'any 1657, morta la seva segona muller, ingressa al convent de Sant Domènec de Perpinyà, del qual esdevé Prior el 1675.

Escriu sonets (alguns amb influències de Garcilaso) i uns romanços anomenats "giletes", on ell, el pastor Gilet, canta els amors i els menyspreus de la pastora Gileta.
Quan va morir Pau Claris (1641) li dedicà un encès panegíric. Pau Claris fou president de la Generalitat de Catalunya (1638-41); durant aquest període s'esdevé el Corpus de Sang i la proclamació de la República Catalana sota la protecció de França i la guerra dels Segadors (1640-1652); la causa immediata del conflicte va ésser la permanència a Catalunya de les tropes espanyoles que havien participat a la Guerra dels Trenta Anys. Poc després, davant l'imminent setge de Barcelona dels castellans va haver de reconèixer Lluís XIII com a comte de Barcelona i les tropes franceses derrotaren les castellanes a Montjuïc; mentrestant, Pau Claris mort sobtadament. Aquests fets culminen amb la pèrdua de les terres de Catalunya Nord (Tractat dels Pirineus, 1659). Els fets són l'origen de la cançó d'Els segadors.
El títol del panegíric és aquest: "Occident eclipse, obscuredat funeral, aurora, claredat, bellesa gloriosa, al sol, lluna y estela radiant de l'esfera de l'epicicle del firmament de Catalunya, panegírica alabança, en lo últim vale, als manes vencedors del molt il.lustre doctor Pau Claris, meritíssim canonge de la catedral d'Urgell, deputat y president generòs del català consistori y gloriosament aclamat llibertador, tutelar y Pare de la Pàtria, observada per lo doctor Francisco Fontanella, barcelonès, y dedicada a la paterna protecció del doctor Joan Pere Fontanella, ciutadà honrat y conseller en Cap de la sempre fel y sempre victoriosa Barcelona".

Fa teatre barroc:
Amor, fermesa i porfia (1640), on barreja escenes de lirisme i escenes còmiques; l'amor de Fontano (el mateix autor) i Guidèmio per Elisa, que porta a una sèrie de malentesos, acaba amb la victòria d'aquest últim i la renúncia de Fontano, que posa fi a la rivalitat entre els dos pastors.
A Lo desengany (1650), Mireno i Tirsis, afligits a causa de les contrarietats amoroses decideixen cercar el consell de Mauro, l'encantaire, i aquest els duu a presenciar les noces de Venus amb Vulcà. Les noces han estat decretades per Saturn, i Venus, tot i estar enamorada de Mart, se sotmet al manament i es casa amb el déu dels subterranis, coix i malcarat. " (Fàbregas diu que sembla referir-se a un cas concret de l'època). (Fàbregas, Xavier. Història del teatre català. Barcelona, Millà, 1978)

http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/poemessoltsabansXX/fontanellafrancesc.html