Poeta. De formació autodidàctica. Al seu primer llibre líric, Ònix i níquel (1934), hom endevina la influència de Salvat-Papasseit i de Sánchez-Juan, amb alguns trets surrealistes, tanmateix en una llengua i una imatgeria molt estilitzades. L'aurora de l'Aragall (1957) afua encara més el seu món intimista, arrelat en les impressions de la seva ciutat, que evoca a través de la infantesa, el platonisme amorós i ressons del seu amic Rosselló-Pòrcel. La recerca de la puresa, del somni, no troben sempre una expressió perfecta; per això la seva poesia és sovint trencadissa, tendra.

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0037462&SFR=1