Formació d'un diftong, bé per diferenciació d'una vocal o per simplificació d'un grup en hiat. En català hi hauria exemples del primer cas, si hom admet la teoria que [e] del llatí vulgar es convertí en [jé] en contacte amb iod abans d'assimilar-se (profectu > *profjeitu > *profieit > profit).
Més clars són els exemples del segon cas (benedictu > beneït [beneít]; > beneit [benéit]; regîna > reïna [reíne] > reina [r?ine]).